La veritat que envolta “LA GENERACIÓ NI NI”

La generació “NI NI” no existeix. Tot sucedeix com si a un grup de persones els puga interessar injuriar i desacreditar a una generació sencera, per així emmascarar una societat que permet la precarietat, la corrupció, la desigualtat i la competitivitat, situant a la joventut en una posició desfavorable a l’hora d’exigir els seus drets, tant laborals com civils i socials. Denominar un fenomen, condició o col·lectiu, no és mai ni gratuït, ni innocent: és el primer pas per a adjectivar-lo.

Quan un jove o una jove “Ni Estudia”, de manera perversa obviem que tenim educació pública amb recursos insuficients per a formar i atendre les necessitats dels alumnes. És més, Ni l’educació ha estat una prioritat en l’Estat, tenint en compte de les diferents batusses i reformes educatives que s’han succeït en aquests últims anys, Ni els polítics d’aquest país han tingut voluntat o capacitat per a resoldre el problema.

Quan una persona jove “Ni treballa”,estem ometent que la crisi l’estan patint els col·lectius més precaris, entre els quals es troben els joves; i que, ara a més, veuen moltes més dificultats per a inserir-se al mercat de treball i en condicions dignes. Perquè durant els últims anys de “creixement econòmic” el mercat laboral no ha premiat el coneixement ni la professionalitat, exigint mà d’obra barata per a llocs de treball poc qualificats i generant miratges d’estabilitat i emancipació.

Parlem d’un generació amb pocs espais polítics i socials per a defensar-se, per a transformar i participar; sustentada i validada en moltes ocasions per una classe política i empresarial que NI escolta NI es responsabilitza.

Font http://joves.pv.ccoo.es/

Sección Sindical de CC.OO. de l'Oceanogràfic.